Història

Naixença i ascensió de l'ASP 1902-1914

Aficionats de l'ASP (temporada 1913-1914) a l'Stade de la route de Thuir. Des de 1922 anomenat Stade Jean-Laffon

Fundació

El rugbi arriba a Perpinyà l'octubre de 1886, amb l'Union Athletique du Collège de Perpignan.

El 13 de setembre de 1902, es funda l'Association Sportive Perpignanaise (ASP).

L'abril de 1903, l'ASP guanya a l'equip de l'École Vétérinaire de Toulouse i es proclama campió del sud de segona categoria.

Entre el 1905 i el 1911 l'ASP guanya tots els campionats celebrats al Llenguadoc.

El 23 d'abril de 1911, l'ASP, guanya per 20 - 5 al Colombes a la final disputada a Dole i aconsegueix l'ascens a la màxima categoria del rugbi francès, a la qual juga ininterrompudament fins al 2014.


Aimé Giral amb aficionats.
Temporada 1913-14

Aimé Giral amb companys d'equip i aficionats

Partit Aviron Bayonnais 0-3 ASP

Separació: ASP i SOP

El 1912 esclata un conflicte dins de l'ASP i diversos jugadors, com el seu capità Gilbert Brutus i alguns dirigents, decideixen crear l'Stade Olympique Perpignan (SOP).

Diferents camins

El setembre de 1912, arriba a l'ASP el jugador-entrenador Rowland Griffiths, que venia de disputar la final del Championnat de France amb el Racing Club de París.

Amb Griffiths, l'ASP arriba fins a les semifinals del Championnat de France 1912-1913, caient eliminat per 3 - 0 contra l'SCUF.

Per la seva banda, el SOP, es proclama campió de segona categoria l'any 1913 i aconsegueix l'ascens al Championnat de France.

ASP. Primer títol de Campió de França 1914

Una temporada més tard, Rowland Griffiths portarà l'ASP fins a la final del Championnat de France, disputada el 3 de maig de 1914 a l'Stade des Ponts Jumeaux de Tolosa de Llenguadoc, guanyant als últims minuts per 8-7 contra l'Stadoceste Tarbais.

Un assaig de Felix Barbe al minut 76, el va transformar el jove Aimé Giral, donant el primer Bouclier de Brennus a l'ASP.

L'equip inicial de l'ASP en aquella final va ser: Joseph Couffe, Joseph Amilhat, Maxime Courrège, Félix Barbe (cap.), Paul Serre, Aimé Giral, François Fournier, Georges Lacarra, Jean Roques, Joseph Lida, Maurice Gravas, François Nauté, Edouard-Albert Joué, Raymond Schuller, André Cutzach.

Primera Guerra Mundial

El 28 de juliol de 1914 esclata la Primera Guerra Mundial i jugadors de l'ASP i del SOP, són cridats al front, entre ells Aimé Giral, qui morí el 22 de juliol de 1915 amb només 22 anys.

També van morir al front sis jugadors més de l'ASP que van disputar la final contra l'Stadoceste Tarbais: Joseph Couffe, François Fournié, Joseph Lyda, François Nauté, Maurice Gravas i Raymond Schuller.

Títols

Títols aconseguits per l'ASP en aquesta etapa: Championnat de France 1914.

Finals

Finals disputades: ASP 8 - 7 Stadoceste Tarbais.


Equip ASP Campió de França temporada 1913-1914

Final del Championnat de France de 1914 entre l'ASP i l'Stadoceste Tarbais

i a sota, la llicència de Gilbert Brutus

Gilbert Brutus

Menú del banquet de celebració del títol de campions de França de l'ASP

Història de l'USAP: Naixença de l'USP i primera edat d'or 1919 - 1933

Equip USP, temporada 1923-1924

Amb l'esclat del conflicte, els jugadors no cridats al front, continuen jugant per l'ASP amb el malnom de Green Devils Perpignan, proclamant-se campions del Llenguadoc contra el SOP, que guanyaria el títol l'any següent.

La guerra clarament va interrompre la progressió del club.

Fusió ASP-SOP

Un cop acabada la guerra, el 22 de maig de 1919 l'ASP i el SOP van decidir fusionar-se, anomenant-se USP (Union Sportive Perpignanaise).

Colors identitaris

El club adopta el color blau cel per la samarreta en homenatge als jugadors morts durant la guerra 1914 - 1918, el pantaló blanc i els mitjons Sang & Or de la Senyera catalana. L'escut es manté el de l'ASP, amb la nova denominació.

Retalls de diari parlant de la fusió

Equip campió de França de 1921

i a sota, l'equip USP de 1924-1925

Fotografia i signatura d'en Roger Ramis

Equip USP, temporada 1922-1923

1921 segon títol com Campió de França

El 17 d'abril de1921 l'USP aconsegueix el seu segon Bouclier de Brennus, guanyant per 5 - 0 la final de Championnat de France a l'Stade de Sauclières de Béziers contra l'Stade Toulousain.

Fernand Douron aconsegueix l'únic assaig del partit, que transforma Joseph Marmayou.


L'equip inicial de l'USP en aquella final va ser: Etienne Cayrol, Raoul Got, Louis Dutrey, René Salinié, Roger Ramis, Joseph Pascot, Joseph Barante, Noël Sicart, Marcel Henric, Fernand Duron, Joseph Marmayou, Fernand Vaquer, Joseph Martorel, Roger Mauran i Louis Argelès


L'USP viu la seva edat d'or i disputa novament de 1924 a 1926 la final del Championnat de France.


Finalista

El 27 d'abril de 1924, l'USP disputa per tercera vegada la final del Championnat de France i opta al tercer Bouclier de Brennus tres anys després d'haver-lo aconseguit per segon cop.


El rival de la final al Parc Lescure de Bordeus és l'Stade Toulousain, que començava a ser el gran dominador del rugbi francès.


Els occitans es van imposar per 3 - 0 impedint a l'USP d'aconseguir el Bouclier de Brennus.


L'equip inicial de l'USP en aquella final va ser: Étienne Cayrol, Raoul Got, Marcel Baillette, Roger Ramis, Marcel Darné, René Tabès, Jean Carbonne, Noël Sicart, Ernest Camo, Eugène Ribère, Gaudérique Momtassié, Camille Montadé, Joseph Sayrou, Fernand Duron i Charles Vergès


Aconseguint el tercer Brennus

La temporada 1924 - 1925 l'USP torna a la final de Championnat de France, aquest cop disputada al Parc Maraussan de Narbona, contra l'Union Sportive Carcassonne.

L'USP va guanyar per 5 - 0 aquella final gràcies a un assaig de Roger Ramis que ell mateix va transformar i es va emportar el tercer Bouclier de Brennus.


L'equip inicial de l'USP en aquella final va ser: Etienne Cayrol, Marcel Darné, Roger Ramis, Marcel Baillette, René Tabès, Joseph Pascot, Jean Carbonne, Eugène Ribère, Ernest Camo, Noël Sicart, André Rière, Marcel Henric, Camille Montadé, Georges Delort i Joseph Sayrou.


Nova final

La temporada 1925 - 1926, l'USP disputa per tercera ocasió consecutiva la final del Championnat de France, altre cop contra l'Stade Toulousain i també al Parc Lescure de Bordeus.

Novament el triomf va ser occità, en aquesta ocasió per 11 - 0.


L'equip de l'USP en aquella final va ser: Étienne Radondy, Marcel Baillette, André Puigt, Roger Ramis, René Tabès, Joseph Pascot, Jean Carbonne, Eugène Ribère, Ernest Camo, Georges Constant, André Rière, Marcel Henric, Camille Montadé, Georges Delort i Joseph Sayrou.


Al final d'aquella temporada, després de desacords amb la directiva, l'entrenador Gilbert Brutus, marxa a l'US Quillan emportant-se amb ell a set jugadors de l'USP.


Arlequins Club Perpignanais


En aquells anys, també existia a Perpinyà un altre club de rugbi que també va disputar el Championnat de France, els Arlequins Club Perpignan, coneguts com "Quins".


Aquest club era molt pobre en els seus inicis i els jugadors quan se'ls esquinçava la samarreta l'havien de cosir amb els trossos de tela que tenien, que en moltes ocasions no era dels colors del club, semblant la samarreta el vestit d'un arlequí, d'aquí el nom del club.


La rivalitat entre l'USP i els Arlequins Club Perpignan era molt forta i els derbis entre tots dos eren ferotges.

De la fusió entre l'USP (Union Sportive Perpignanaise) i els "Quins" (Arlequins Club Perpignanais), el 5 de maig de 1933 naixerà, Union Sportive des Arlequins Perpignanais USAP

Títols aconseguits per l'USP:

Championnat de France 1921 i 1925.

Finals

USP 5 - 0 Stade Toulousain.

Stade Toulousain 3 - 0 USP.

USP 5 - 0 Union Sportive Carcassonne.

Stade Toulousain 11 - 0 USP.

Llicència d'en Joseph Barande

Llicència d'en Georges Constant

Partit USP, any 1925

Equip USP, temporada 1925-1926, amb signatures del jugadors

Equip Arlequins Club Perpignanais, temporada 1926-1927

Fusió USP - Arlequins i nous títols 1933-1944

Partit de l'USAP

El 5 de maig de 1933, la fusió entre l'USP (Union Sportive Perpignanaise) i els Arlequins, els Quins, fa que el club obtingui la seva denominació actual Union Sportive Arlequins Perpignanais (USAP).


XV-XIII

Marcel Laborde, que havia participat amb la fusió de l'ASP i el SOP el 1919, es mostra contrari a la nova fusió i decideix recrear l'Association Sportive Perpignan (ASP) el juny de 1934. Es posa en contacte amb Jean Galia, que acaba de ser exclòs de la FFR per haver incomplert les normes de l'amateurisme i s'apropen als anglesos de la Rugby Football League. Ells creen el 24 d'agost de 1934 un club de rugbi XIII: el XIII Catalan. Aquest nou club comença a reclutar un bon nombre de jugadors de l'USAP (Camille Montade, François Noguerès...) i l'emblemàtic Roger Ramis per esdevenir el primer entrenador dels tretzistes. La rivalitat XIII/XV comença.

USAP i els títols

Això no impedeix a l'USAP seguir creixent i estructurant la seva base creant un equip Reichel (júnior) que s'emportarà el campionat de França d'aquesta categoria els anys 1937 i 1938.

1934-1935

La temporada 1934-1935, l'USAP disputa les dues finals nacionals. El 12 de maig de 1935 perd per 3 - 0 la final del Championnat de France contra Biarritz Olympique a l'Stade des Ponts Jumeaux de Tolosa de Llenguadoc.

L'equip inicial de l'USAP en aquella final va ser: Égalité Casenove, Georges Vails, Joseph Munna, Augustin Bousquet, Ferdinand Danoy, Henri Gras, Jacques Palat, François Raynal, Roger Vails, Joseph Desclaux, Georges Rolland, Claude Barrère, Georges Bentouré, René Dauder i Paul Porical.

La temporada finalitza amb la conquesta per primera vegada del Challenge Yves DuManoir després de derrotar l'A.S. Montferrand.

El primer partit finalitza 3 - 3 i com que no hi ha temps extra se n'ha de disputar un altre de desempat que finalitza amb triomf de l'USAP per 6 - 0.

1935-1936 / 1936-1937

Les temporades 1935-1936 i 1936-1937 l'USAP disputa la final del Challenge YvesDu Manoir, però les perd totes dues, per 9 - 3 contra l'Aviron Bayonnais i per 23 - 10 contra l'A.S. Montferrand.

1937-1938

La temporada 1937-1938, l'USAP disputa de nou la final del Championnat de France. El 8 de maig de 1938, l'USAP guanya per 11 - 6 contra Biarritz Olympique a l'Stade des Ponts Jumeaux de Tolosa de Llenguadoc i es fa amb el quart Bouclier de Brennus.

L'equip de l'USAP en aquella final va ser: Sauveur Moly, Louis Montagné, André Poncy, Marcel Llary, Georges Casenove, Henri Gras, Lucien Ballini, Jacques Palat, Roger Vaills, Gilbert Lavail, André Abat, Noël Brazès, Joseph Desclaux, Jean Serre i Paul Porical.

Aquella mateixa temporada, l'USAP també disputa la final del Challenge Yves DuManoir, però novament perd la final, aquest cop contra l'A.S. Montferrand per 23 - 10, impedint d'aquesta manera, que s'aconsegueixi per primera vegada el doblet.

1939-1940-1941-1942

L'1 de setembre de 1939 s'inicia la Segona Guerra Mundial. Aquella mateixa temporada, l'USAP disputa la final del Championnat de France. El 30 d'abril de 1939, l'USAP perd per 6 - 0 contra Biarritz Olympique a l'Stade des Ponts Jumeaux de Tolosa de Llenguadoc.

L'equip de l'USAP en aquella final va ser: Jean Calvet, Camille Monceau, Sauveur Moly, Marcel Llary, Joseph Henric, Henri Gras, Lucien Boulé, Jacques Palat, André Abat, Gilbert Lavail, Joseph Pagès, Noël Brazès, Hubert Marty, Frédéric Trescazes i Paul Porical.

Un any més tard, el setembre de 1940, l'USAP ha d'abandonar l'Stade Jean-Faffon i s'instal·la a l'acabat de construir Stade Aimé Giral.

La guerra torna a causar víctimes a l'USAP. Gilbert Brutus, excapità i exentrenador del club, membre de la resistència, és fet pres per la Gestapo l'1 de març de 1944 i després de ser empresonat i torturat, el 7 de març de 1944, mor.

L'any 1942, per pressió de l'estat francès, la paraula Arlequins, ha de ser substituïda per Athletique.

1942-1943

La temporada 1942-1943, l'USAP arriba fins a semifinals de la zona del Championnat de France, on perd per 11 - 0 contra l'Sporting Union Agen.

1943-1944

La temporada 1943-1944, l'USAP, liderada pel jove Robert Puig-Aubert, gran promesa del club, torna de nou a la final del Championnat de France.

El 26 de març de 1944, l'USAP guanya per 20 - 5 a l'Aviron Bayonnais al Parc des Princes i aconsegueix el cinquè Bouclier de Brennus.

L'equip de l'USAP en aquella final va ser: Louis Carrère, Albert Conte, Michel Trilles, Lucien Barris, Ambroise Ulma, Jacques Palat, Jean Barande, Marcel Blanc, Joseph Crespo, Hubert Marty, Fernand Got, Jean Teulière, Joseph Desclaux, Frédéric Trescazes i Robert Puig-Aubert.

Igual que va succeir l'any 1926, en aquesta ocasió, nombrosos jugadors de l'USAP són seduïts pel rugbi XIII que havia estat prohibit pel Règim de Vichy, entre ells Robert Puig-Aubert, que marxa a l'A.S. Carcassonne XIII i esdevindrà una llegenda d'aquesta modalitat.

Titols

Títols aconseguits per l'USAP en aquesta etapa:

Championnat de France 1938 i 1944.

Challenge Yves Du Manoir 1935.

Finals disputades

Biarritz Olympique 3 - 0 USAP.

USAP 3 - 3 A.S. Montferrand.

USAP 6 - 0 A.S. Montferrand (desempat).

Aviron Bayonnais 9 - 3 USAP.

USAP 11 - 6 Biarritz Olympique.

A.S. Montferrand 23 - 10 USAP.

Biarritz Olympique 6 - 0 USAP.

USAP 20 - 5 Aviron Bayonnais.

Paul Porical i Joseph Desclaux

-------------

Fotografies partits de l'USAP durant la temporada 1942-1943

USAP 1934-1935 Campions Challenge Yves du Manoir

--------------

Temporada 1943-1944. Equip de l’USAP Campió de França. Campions Bouclier de Brennus 1944

USAP 1937-1938 Campions Bouclier du Brennus

---------------

Equips de l'Aviron Bayonnais (samarreta clara) i de l'USAP (samarreta fosca), abans de la final de París, a la final de París

---------------

Final de París 1944. Jugada de la final (1a fotografia) i celebració del títol amb familiars i aficionats (2a fotografia)

Equip USAP 1941-1942

-------------

Entrega Bouclier de Brennus a Jep Desclaux. 1944

De la reconstrucció al doblet, 1944-1955

Equip de l'USAP amb el Bouclier de Brennus de 1955

L'USAP amb la marxa de molts dels seus jugadors a la modalitat de rugbi XIII, ha de reconstruir-se per tal de seguir competint amb garanties.

L'any 1949, Fernand Vaquer, excapità del club i campió de França l'any 1921, torna com a entrenador acompanyat d'un altre exjugador, Jep Desclaux.

Amb ells, l'USAP torna de nou a la final del Championnat de France de la temporada 1951-1952.

El 4 de maig de 1952, l'USAP disputa a l'Stadium Municipal de Tolosa de Llenguadoc, però perd per 20 - 11 contra el F.C. Lourdes, que llavors començava el seu domini del rugbi francès.

L'equip de l'USAP en aquella final va ser: José Guasch, Joseph Conill, René Parisé, Gérard Roucariès, André Sanac, François Grau, René Cazeilles, Elie Delonca, SylvainMenichelli, Roger Furcade, Gaston Rous, Joseph Galy, Jacques Bergue, SergeTorreilles i Noël Brazès.

Tres anys més tard, l'USAP fa la millor temporada de la seva història, aconseguint el doblet Bouclier de Brennus i Challenge Yves Du Manoir.

Portada del But et Club de l'any 1947

Equip de l'USAP de la temporada 1952-1953

Equip de l'USAP de la temporada 1950-1951

Partit de l'USAP, temporada 1952-1953

Equip de l'USAP de la temporada 1951-1952

A sota, Final del Championnat de France de 1952 contra el F.C. Lourdes

USAP 21 - 8 R.C. Toulon, partit del Challenge Paul Roca, 13-01-1952

Equips de l'USAP i el C.A. Bègles al Challenge Yves Du Manoir 1953

La temporada 1954-1955, l'USAP de Fernand Vaquer, es classifica per a la final del Championnat de France.

El 22 de maig de 1955 l'USAP guanya per 11-6 al F.C. Lourdes al Parc Lescure de Bordeus i aconsegueix el sisè Bouclier de Brennus de la seva història.

Els catalans remunten a la segona part gràcies als assajos de Gauby, Torreilles, Garrigue i la transformació de Serre. Precisament l'assaig de Garrigue és el que sentència la final a favor de l'USAP.

L'equip de l'USAP en aquella final va ser: François Gimenez, Richard Pallach, Roger Capell, Gérard Roucariès, André Sanac, Vincent Mestres, Henri Doutres, Gérard Llaury, Georges Gauby, Jean Serre, René Garrigue, Gaston Rous, René Monie, SergeTorreilles i Jacques Sagols.

Un cop acabat el partit, els jugadors van a l'Ajuntament de Bordeus per rebre el Bouclier de Brennus de mans de l'alcalde Jacques Chaban-Delmas.

L'encarregat d'alçar-lo és el capità André Sanac, qui crida, El tenim!

Pocs dies després, el 29 de maig, l'USAP juga a Tolosa la final del Challenge Yves Du Manoir contra l'S.C. Mazamet, guanyant per 22-11 aconsegueix un doblet històric que perdura en el record dels aficionats.

Titols aconseguits per l'USAP

Championnat de France 1955.

Challenge Yves Du Manoir 1955.

Finals disputades

F.C. Lourdes 20 - 11 USAP.

USAP 11 - 6 F.C. Lourdes.

USAP 22 - 11 S.C. Mazamet.

Equip de l'USAP de la temporada 1954-1955 amb les signatures dels jugadors

Invasió de camp al final del partit entre l'USAP i el F.C. Lourdes de 1955

Calendari de l'USAP de la temporada 1954-1955

Portada del Club et But Miroir des Sports del 23 de maig de 1955

Gérard Roucariès, Fernand Vaquer i André Sanac

Equips inicials de l'USAP i l'S.C. Mazamet per a la final del Challenge Yves Du Manoir de 1955

Final del Championnat de France de 1955 entre l'USAP i el F.C. Lourdes

Equip de l'USAP amb el Challenge Yves Du Manoir de 1955